Apunts sobre art i color

En totes les èpoques l'art ha sorgit del més profund de la vida espiritual. La natura és filla del temps, de Saturn-Chronos que devora els seus fills igual com devora la natura. Res del que el temps produeix és permanent, totes les seves obres són efímeres. Per a poder trascendir allò que és temporal, per a transformar l'efímer en etern el món natural necessita l'art. La natura sense l'art no és complerta, l'art sense la natura no arribaria a comprendre... L'art comença on acaba la missió de la natura, ha d'anar més enllà del que aquesta ha aconseguit i que per ella mateixa no podria superar. L'art confereix l'element espiritual a la natura. Tan sols així es pot assolir la autèntica Bellesa, que és també Veritat i Bondat. I en la nostra intimitat, en el nostre sentir emocionat per la comprensió de la Bellesa és on desperta l'Amor més elevat, universal, inegoísta; l'Amor que finalment trascendeix el temps i l'espai. ----- En todas las épocas el arte ha surgido de lo más profundo de la vida espiritual. La naturaleza es hija del tiempo, Saturno-Chronos que devora a sus hijos así como también devora la naturaleza. Nada de lo que el tiempo produce es permanente, todas sus obras son efímeras. Para poder trascender lo temporal, para transformar lo efímero en eterno el mundo natural necesita el arte. La naturaleza sin el arte no está completa, el arte sin la naturaleza no llegaría a comprender... El arte empieza donde termina la misión de la naturaleza, tiene que ir más allá de lo que esta ha conquistado y que por ella misma no podría superar. El arte confiere el elemento espiritual a la naturaleza. Solo así se puede llegar a la auténtica Belleza, que es también Verdad y Bondad. Y en nuestra intimidad, en nuestro sentir emocionado por la comprensión de la Belleza es donde despierta el Amor más elevado, universal, inegoísta; el Amor que finalmente trasciende el tiempo y el espacio.

Nosaltres rebem les impressions de l'exterior a través dels sentits. A través d'ells ens fem nostre el món, ens pertany, passa a formar part de la nostra intimitat. L'ànima és el nostre món personal fet d'emocions, fantasia, somnis... En aquesta època tan materialista, per a tenir la certesa que alguna cosa és real, necessitem que es pugui pesar, medir o que tingui una forma, però quan somiem, les coses es deslliuren de les lleis de la natura i no tenen pes ni mesura. El color no és tan sols una substància adherida a les coses. A mig camí entre espirituals i terrestres, els colors no pertanyen només a la terra, els podem percebre també en els nostres somnis fluint com elements lliures. Tantmateix desperts, en la nostra recerca de l'espiritual a través de l'art podem alliberar el color de la matèria. Pintant en íntim diàleg amb l'ésser del color viu, lliure, se'ns obren les portes al coneixement de l'univers i de nosaltres mateixos. La pintura ens permet tornar allò què ens haviem apropiat a través dels sentits. L'art ens permet retornar-ho al món transformat per la nostra ànima. Més enllà de la mera imitació, la pintura ens permet traspassar la matèria i desvetllar la idea, l'espiritual. ----- Nosotros acogemos las impresiones del mundo exterior a través de los sentidos. A través de ellos el mundo es nuestro, nos pertenece, pasa a formar parte de nosotros. El alma es nuestro mundo personal hecho de emociones, fantasía, sueños... En esta época tan materialista para tener la certeza de que algo es real necesitamos que se pueda pesar, medir o que tenga una forma. Pero cuando soñamos las cosas ya no están sometidas a las leyes de la naturaleza, no tienen peso ni medida... El color no es solo una substancia adherida a la superficie de las cosas. A mitad de camino entre espirituales y terrestres los colores no pertenecen solo a la Tierra, también fluyen en nuestros sueños como elementos libres. Pero también despiertos en nuestra búsqueda de lo espiritual a través del arte, podemos liberar el color de la materia. Pintando en íntimo diálogo con el ser del color vivo, libre, se nos abren las puertas del conocimiento del universo y de nosotros mismos. La pintura nos permite saldar la deuda de lo que nos habíamos apropiado a través de los sentidos. El Arte nos permite retornarlo transformado por nuestra alma. Más allá de la mera imitación, la pintura nos permite traspasar la materia y desvelar la idea, lo espiritual.

Més enllà del temps i l'espai l'espiritual, l'etern en nosaltres està sempre en moviment, és transformació contínua. La forma fixa no existeix, és una il·lusió del món dels sentits. En realitat tot està en contínua evolució. El camí per assolir la Llibertat comporta que tot estigui per fer i tot sigui posible. Darrera el món físic tot s’interpenetra, i estem compenetrats per tot. Els límits no existeixen! Paul Klee: “Forma és un final, la mort. Formant és evolució, la vida”. La forma és com un graó d’una escala. Les formes apareixen però no són definitives. Les fulles defineixen la planta però no són totes iguals, la fulla precedent és diferent de la següent, de fet són totes diferents, i entre elles s’observa una metamorfosi, igual com en les nostres vides; i tan sols quan el moviment s’atura percebem la forma. En la pintura la forma també ha de ser el resultat del procés. Hem d’entrar en el gest i el diàleg entre colors posant el color en moviment. Només després de crear un caos ple de possibilitats arribarà l’idea i podrem concretar-la en una forma. ----- Más allá del tiempo y el espacio lo espiritual, lo eterno en nosotros está siempre en movimiento, es transformación continua. La forma fija no existe, es una ilusión del mundo de los sentidos. En realidad todo está en continua evolución. El camino para alcanzar la Libertad comporta que todo esté por hacer, y todo sea posible. Detrás del mundo físico todo se interpenetra, estamos compenetrados por todo. Los límites no existen! Paul Klee: "Forma es un final, la muerte. Formando es evolución, la vida". La forma es como un peldaño de una escalera. Las formas aparecen pero no son definitivas. Las hojas definen la planta pero no son todas iguales. La hoja precedente es diferente de la siguiente. Todas son diferentes y entre ellas se observa una metamorfosis, igual como en nuestras vidas, solo cuando el movimiento se detiene percibimos la forma En la pintura la forma también es el resultado del proceso. Hay que poner el color en movimiento a partir del gesto personal, hasta crear un caos lleno de posibilidades. Hay que sentir el gesto y el dialogar de los colores. Sólo después llega la idea, la cual seguiremos hasta que se concrete en la forma.